El nou text, que s'espera adoptar oficialment durant l'últim trimestre del 2026, posarà un èmfasi especial en factors com la capacitat d'innovació, la resiliència de les cadenes de subministrament i la sostenibilitat mediambiental.
De la "teoria del dany" a la "teoria del benefici"
Fins ara, quan dues grans empreses volien fusionar-se, Brussel·les avaluava l'operació basant-se gairebé exclusivament en l'anomenada "teoria del dany": analitzava de quina manera la fusió podia perjudicar la lliure competència (per exemple, per si la nova empresa tenia massa poder de mercat i acabava apujant els preus als ciutadans).
Amb el nou esborrany, s'introdueix de forma oficial la "teoria del benefici". Això significa que Brussel·les posarà a la mateixa balança els possibles efectes positius de la unió. Es valoraran eficiències dinàmiques a mitjà i llarg termini, com ara la capacitat conjunta per invertir en noves tecnologies verdes o per fer més fortes les xarxes de subministrament davant crisis internacionals. Si les empreses demostren amb proves robustes que la fusió generarà aquests beneficis i que repercutiran positivament en els consumidors, la Comissió podrà aprovar l'operació, encara que això suposi reduir el nombre de competidors en el mercat.
Llum verda als "campions europeus" de l'automoció
Aquest canvi de paradigma és fonamental per al sector de l'automoció. La indústria europea fa temps que denuncia que les antigues normes antimonopoli impedien la creació de grans "campions europeus" per por a formar oligopolis interns. Amb l'aplicació d'aquesta teoria del benefici, els grans grups automobilístics i els fabricants de bateries tindran finalment una via legal per justificar aliances estratègiques, joint ventures o grans fusions. El sector defensa que només guanyant aquesta macroescala industrial podran fer front als elevats costos de la transició al vehicle elèctric i competir de tu a tu contra els gegants de la Xina i els Estats Units.